Metabolisme social

El metabolisme social o metabolisme socioeconòmic és el conjunt de fluxos de materials i energia que es produeixen entre la natura i la societat, entre les diferents societats i dins de les societats. Aquests fluxos d'energia i materials controlats per l'home són una característica bàsica de totes les societats, però la seva magnitud i diversitat depenen en gran manera de cultures específiques o règims sociometabòlics.^[1][2]

El metabolisme social o socioeconòmic també es descriu com «l'autoreproducció i evolució de les estructures biofísiques de la societat humana. Comprèn aquells processos de transformació biofísica, processos de distribució i fluxos, que són controlats pels humans per als seus propòsits. Les estructures biofísiques de la societat (existències en ús) i el metabolisme socioeconòmic formen conjuntament la base biofísica de la societat».^[3]

Els processos metabòlics socials comencen amb l'apropiació humana de materials i energia de la natura. Aquests es poden transformar i circular per ser consumits i excretats finalment de nou a la pròpia naturalesa. Cadascun d'aquests processos té un impacte ambiental diferent segons com es realitza, la quantitat de materials i energia que intervenen en el procés, la zona on es produeix, el temps disponible o la capacitat regenerativa de la natura.^[1][2]

El metabolisme social representa una extensió del concepte de metabolisme des d'organismes biològics com els cossos humans fins a la base biofísica de la societat. Els humans construeixen i operen mines i granges, refineries de petroli i centrals elèctriques, fàbriques i infraestructures per subministrar els fluxos d'energia i materials necessaris per a la reproducció física d'una cultura específica. Les existències en ús, que comprenen edificis, vehicles, electrodomèstics, infraestructures, etc., es constitueixen i es mantenen pels diferents processos industrials que formen part del metabolisme social. Aquestes existències donen serveis a les persones en forma de refugi, transport o comunicació.

La societat i el seu metabolisme formen conjuntament un sistema autopoiètic, un sistema complex que es reprodueix. Ni la cultura ni el metabolisme social poden reproduir-se de manera aïllada. Els humans necessiten menjar i refugi, que es lliura pel metabolisme social, i aquest últim necessita humans per operar-lo.

El metabolisme social o socioeconòmic estableix que la societat humana i la seva interacció amb la natura formen un complex sistema d'autoreproducció, i per tant es pot veure com un paradigma per estudiar la base biofísica de les societats humanes sota l'aspecte de l'autoreproducció. «Un paradigma comú pot facilitar la combinació i integració de models, la qual cosa pot conduir a avaluacions interdisciplinàries més sòlides i exhaustives de les estratègies de desenvolupament sostenible... L'ús del metabolisme social o socioeconòmic com a paradigma pot ajudar a justificar conceptes econòmics alternatius».^[3]